A 1.023 metres, Andorra la Vella és la capital més alta d'Europa. També és petita —el centre es travessa a peu en vint minuts— i s'estén pel fons d'una vall amb muntanyes que s'alcen just darrere dels edificis a banda i banda.
El barri antic
El Barri Antic és la part que mereix temps. El seu centre és la Casa de la Vall, una casa forta del segle XVI que va ser seu del parlament del país des del 1702 fins al 2011, una durada extraordinària per a un edifici d'aquesta mida. A dins es conserven la sala del Consell i el famós Armari de les Set Claus, el moble que guardava l'arxiu nacional i que només es podia obrir amb un representant de cada parròquia present. Al voltant, carrerons empedrats amb l'església de Sant Esteve i unes quantes places tranquil·les.
Les compres, sense mites
La fama d'Andorra ve dels impostos baixos: l'IGI local és una fracció de l'IVA espanyol o francès, de manera que electrònica, alcohol, tabac, perfumeria i material esportiu surten realment més barats. L'avinguda Meritxell és un quilòmetre de botigues que travessa la ciutat i pot resultar agradable o esgotadora segons el dia. Dos advertiments: els preus varien molt d'una botiga a l'altra, i en sortir hi ha franquícies duaneres que es controlen a la frontera.
Escaldes-Engordany
La capital es fon sense transició amb Escaldes-Engordany, i es passa d'una a l'altra sense adonar-se'n. Aquí afloren les aigües termals a uns setanta graus i s'alça el complex Caldea amb la seva agulla de vidre. El passeig al costat del riu Valira és el recorregut urbà més agradable.
Més enllà de les botigues
El Museu Carmen Thyssen mostra seleccions rotatives de la col·lecció de la baronessa. A les afores, l'església de Sant Miquel d'Engolasters i el llac que queda per sobre permeten mitja jornada de passeig amb vista directa sobre la capital. I en quinze minuts de cotxe en qualsevol direcció hom és en plena muntanya, que és al capdavall el motiu pel qual s'hi ve.
Moure's
La capital no té metro ni el necessita: es recorre a peu d'extrem a extrem. Les línies nacionals d'autobús surten del centre cap a totes les parròquies, passen sovint i costen ben poc, de manera que és perfectament viable allotjar-se a la ciutat i pujar cada dia a una vall diferent. El problema real és aparcar: el centre està saturat i els aparcaments subterranis s'omplen a mig matí els dissabtes d'hivern.
Un apunt d historia
Andorra es va mantenir al marge de les dues guerres mundials i de la Guerra Civil espanyola, i fins al 1993 no va tenir constitucio escrita: es regia pels Pareatges del 1278. Aquell aillament explica bona part del que es veu avui, des de la conservacio del romanic fins a la fiscalitat que sosté l avinguda comercial.