La vall del Madriu-Perafita-Claror ocupa 42,5 quilòmetres quadrats —al voltant del nou per cent d'Andorra— i figura a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 2004. És un paisatge cultural més que un espai verge: el que es protegeix són les traces de segles de pastura d'estiu, feixes, fargues i carboneres, encara llegibles a les bordes de pedra, els murs secs i els camins.
No hi ha carretera. No hi entra res motoritzat. Aquest sol fet la fa sentir del tot diferent de la resta del país, on les valls porten trànsit i torres de remuntador.
Com s'hi entra
L'accés més utilitzat puja des d'Escaldes-Engordany, a l'extrem oriental de la capital, per un camí antic i dret al costat del riu Madriu. En quaranta minuts el soroll de la ciutat desapareix del tot. Altres entrades creuen els colls des d'Encamp, des del vessant de Perafita sobre Sant Julià de Lòria, i des del circ dels Pessons al sector de Grandvalira, que permet començar amb l'ajuda del telecadira.
Un dia o una nit
La caminada de jornada des d'Escaldes fins a les bordes de Ràmio i tornada ronda les cinc hores i dona una idea justa del lloc: fagedes i pinedes que donen pas a la pastura oberta, cascades i bordes de pedra escampades pels vessants. Anar més lluny obliga a dormir fora. Hi ha refugis lliures no guardats —l'Illa, Riu dels Orris, Perafita— gratuïts, per ordre d'arribada, amb lliteres i llar de foc però sense cap mena de subministrament. Cal pujar-ho tot i baixar-se les escombraries.
Una travessa habitual de dos o tres dies creua la vall des d'Escaldes fins als llacs dels Pessons o passa a la vall del Riu, i es pot enllaçar amb el GRP, la ruta circular de tot el país.
Temporada i normes
La finestra realista va de finals de juny a principis d'octubre. La neu aguanta als colls alts ben entrat l'estiu i els refugis estan exposats. L'acampada està restringida: el vivac per damunt dels 2.000 metres es tolera entre el capvespre i l'alba, però plantar tenda més temps no. El foc està prohibit fora de les llars. En bona part de la vall no hi ha cobertura de mòbil.
Per que es va declarar Patrimoni
La UNESCO va reconeixer la vall com a paisatge cultural, una categoria que protegeix la interaccio entre les persones i el terreny mes que no pas la natura intacta. El que hi ha inscrit son nou segles de transhumancia: el moviment estacional del bestiar a les pastures altes i tot allo que es va construir per sostenir-lo. Les feixes de pedra seca, les canalitzacions, les carboneres i les bordes de pastor son el monument.