Andorra és un coprincipat: els seus caps d'Estat són el bisbe d'Urgell i el president de França, un arranjament vigent des del 1278. A la pràctica això produeix un país que fa servir l'euro sense pertànyer a la Unió Europea i que té el seu propi règim duaner.
Com arribar-hi
No hi ha aeroport ni ferrocarril. Tothom hi arriba per carretera. Els accessos habituals són des de Barcelona (unes tres hores) i Tolosa (tres i mitja); hi ha autocars regulars des de tots dos aeroports diverses vegades al dia, barats i fiables. Pel costat francès, l'estació més propera és l'Hospitalet-prop-d'Andorra, amb enllaç en autobús.
Si conduïu, tingueu present que el port d'Envalira culmina a 2.408 metres. El túnel que hi passa per sota és de pagament i compensa amb mal temps. L'equipament hivernal és obligatori quan està senyalitzat, i convé comprovar que el cotxe de lloguer espanyol o francès té permís per creuar la frontera.
Fronteres i franquícies
Andorra queda fora de la unió duanera europea, de manera que hi ha control en sortir en tots dos sentits. Les franquícies d'alcohol, tabac, electrònica i perfumeria són reals i s'apliquen, i les cues a la frontera espanyola els diumenges d'hivern poden ser llargues. Guardeu els tiquets de les compres importants. Cal passaport o document d'identitat.
Diners i preus
La moneda és l'euro i les targetes funcionen pertot. L'impost local, l'IGI, és molt inferior a l'IVA espanyol o francès, i d'aquí que el combustible, l'alcohol, el tabac i l'electrònica surtin més barats. L'allotjament i la restauració, en canvi, no són especialment econòmics en temporada d'esquí.
Sanitat i connectivitat
La Targeta Sanitària Europea no és vàlida aquí, perquè Andorra no és a la UE. L'assegurança de viatge és realment necessària i ha de cobrir rescat en muntanya si penseu caminar o esquiar: l'evacuació en helicòpter es factura. La itinerància l'opera la companyia nacional i no s'hi apliquen les tarifes europees, així que convé revisar-ne les condicions abans d'arribar.
Llengua
El català és l'única llengua oficial, i Andorra és l'únic país on això passa. El castellà s'entén pertot, el francès és habitual al nord i cap a la frontera, i l'anglès es parla a les estacions d'esquí i als hotels grans, molt menys als pobles.