Andorra es ven a l'hivern, però la temporada de caminar és discutiblement millor. Prop del noranta per cent del país és muntanya, la xarxa de senders senyalitzats és densa i les distàncies són tan curtes que hom pot ser a 2.500 metres una hora després de sortir de la capital.
Els circuits de llacs
El circ dels Pessons, al qual s'arriba des de Grau Roig al sector de Grandvalira, encadena una dotzena de llacs glacials en un amfiteatre de granit. És l'excursió clàssica andorrana: unes quatre hores en bucle, per bon sender, amb l'opció d'agafar el telecadira a l'estiu per al primer tram.
Els estanys de Tristaina, damunt d'Ordino-Arcalís, són més curts i més fàcils: tres llacs en un bucle de dues hores, amb un remuntador en ple estiu que suprimeix gairebé tot el desnivell. L'estany de Juclar, des de la vall d'Incles, és més llarg i tranquil, i el llac més gran del país.
Comapedrosa
El Comapedrosa, de 2.942 metres, és el punt més alt d'Andorra. Des d'Arinsal és una jornada llarga —unes set hores anada i tornada i 1.400 metres de desnivell— amb un refugi a mitja pujada on molta gent parteix l'ascensió. És una caminada més que una escalada, però el tram superior és de roca solta i demana compte amb mala visibilitat.
El GRP
El Gran Recorregut del País és una ruta circular al voltant de tot el país, uns 120 quilòmetres, que se sol fer en sis o set dies fent servir els refugis lliures. Creua totes les parròquies i es manté alt gairebé tot el traçat. És la manera més completa de veure Andorra i demana experiència real de muntanya, sobretot en orientació.
Temporada i refugis
La finestra va de finals de juny a principis d'octubre. Abans, la neu persisteix als colls i els llacs encara són gelats; després, els refugis es refreden i el temps canvia de pressa. Andorra manté més de vint refugis lliures no guardats: oberts, sense reserva, amb lliteres i estufa, però sense menjar, sense guarda i sense garantia de plaça. Hi ha a més dos refugis guardats, al Comapedrosa i a l'Illa.
Les tempestes de tarda són freqüents al juliol i a l'agost. Convé sortir aviat i ser fora de les crestes a mitja tarda.
Fauna
Les pastures altes acullen isards, prou comuns per tenir opcions reals de veure n algun en qualsevol jornada llarga per damunt dels 2.000 metres. Les marmotes xiulen des de les tarteres tot l estiu. Voltors comuns i trencalossos aprofiten les termiques de les crestes, i el trencalos, amb la cua en forma de rombe, es una de les especies que mes esforc ha costat recuperar al Pirineu.